Piotr Ilitx Txaikovski, en rus Пётр Ильи́ч Чайко́вский (Votkinsk, 7 de maig de 1840 - Sant Petersburg, 6 de novembre de 1894), fou un compositor rus del romanticisme. Tot i no formar part del grup de compositors nacionalistes russos, anomenat Grup dels Cinc, la seua música és coneguda i estimada pel seu caràcter rus, així com per les seues riques harmonies i les seues inspirades melodies. Txaikovski va ser un compositor eclèctic. La seua obra, d'una inspiració més occidental que la dels seus compatriotes contemporanis, incorpora elements universals, però aquests s'afegeixen a les melodies folklòriques russes.
Taula de continguts |
edita Biografia
Nascut al si d'un família burgesa, la seua vida va oscil·lar permanentment entre el luxe i la precarietat, l'escàndol i la necessitat de reconeixement. Txaikovski va nàixer el 7 de maig de 1840 a Votkinsk, una petita ciutat situada en els Urals. Segon fill d'un pare enginyer de mines i d'una mare d'ascendència francesa, hom va decidir que el jove Piotr seguiria els estudis de dret. No obstant això, als cinc anys va començar a estudiar piano. El 1854, va morir sa mare, submergint Txaikovski en una gran tristesa. Després d'estudiar a la Facultat de Jurisprudència, va obtenir el diploma de Dret i va començar a treballar com a secretari en el Ministeri de Justícia, tot i que ja es demostrava obertament interessat per la música. No trobant cap interès pel seu treball al Ministeri, es va confessar a la seua germana en una de les seues cartes: "Han fet de mi un funcionari, i un dolent funcionari per davall de l'òptim". Finalment, el 1863, contra l'opinió de la seua família, va abandonar el treball i va emprendre l'estudi sistemàtic de la música sota el mestratge d'Anton Rubinstein.
El 1866, només acabar els estudis de música, el germà d'Anton Rubinstein, Nikolai, li va confiar un lloc de professor de teoria musical (que ocuparà fins l'any 1878) al recentment creat Conservatori de Moscou (que va rebre el nom de Conservatori Txaikovski el 1940). En aquesta època va compondre la primera Simfonia anomenada « Somnis d'hivern ». També en aquesta època va establir relacions amb diversos membres del Grup dels Cinc: fins i tot va dedicar la fantasia obertura Romeo i Julieta al fundador del grup, Mili Balakirev. Txaikovski va compondre la segona Simfonia durant l'estiu de 1872 i va emprendre la composició del seu primer concert per a piano en l'hivern del 1874. Durant l'estiu del 1875, va compondre la tercera Simfonia.
L'any 1876 és el de la trobada amb Nadejda von Meck. Aquesta, gran admiradora del compositor, li pagarà durant tretze anys una pensió alimentària de 6000 rubles per any, situant Txaikovski en una posició econòmica molt més confortable. No obstant això, les relacions entre artista i mecenes, van restar sempre “estrictament epistolars”. El 1877, Txaikovski va dedicar la seua quarta Simfonia a Nadejda von Meck.
El juliol d'aquest mateix anys, el compositor va viure un dels episodis més sòrdids de la seua vida: per posar fi a les especulacions sobre la seua homosexualitat, es va casar amb Antònia Milioukova, una de les seues antigues alumnes, que alimentava una gran passió per ell. Aquest matrimoni va esdevenir un fracàs. Ràpidament, Txaikovski, que no podia suportar la presència de la seua esposa, va voler suïcidar-se intentant contraure una pneumònia. Poc després es va separar d'Antonia. El mateix any va compondre el primer dels seus ballets, El llac dels Cignes, que va ser un fracàs a causa d'una posada en escena inadequada (van haver de transcórrer vint anys per a que la trama del ballet fóra definitivament fixada), i una òpera basada sobre una novel·la d'Aleksandr Puixkin: Eugene Onegin.
Vers 1880, la reputació de Txaikovski es va reforçar considerablement a Rússia, i el seu nom va començar a ser conegut a l'estranger, com ell mateix va poder constatar arran d'un viatge per Europa que va efectuar aquest mateix any. En aquest viatge va recollir importants èxits i va conèixer els grans compositors del seu temps: Johannes Brahms, Antonín Dvořák, etc. Itàlia, país que va visitar, va inspirar-li un grapat d'obres d'entre les que destaca el popular Capriccio Italià. La cèlebre Serenata de corda i l'Obertura 1812 també daten de l'any 1880. Un any més tard va morir el seu gran amic Nikolai Rubinstein. Profundament trasbalsat, Txaikovski va compondre el seu superb Trio amb piano, peça dedicada a l'amic mort. De seguida va compondre Manfred (1885), la cinquena Simfonia (1888), el seu segon ballet, La bella dorment (1889), que va ser un gran èxit, així com l'òpera basada en una novel·la curta de Puchkin La dama de piques (1890).
L'any 1890, la seua mecenes Nadejda von Meck va al·legar problemes financers i no va abonar la pensió. Potser la vertadera raó va ser que von Meck s'havia assabentat de l'homosexualitat del compositor, sofrint un profund impacte i trencant bruscament la relació epistolar i el suport econòmic. També és probable que ella desitjara casar una de les seues filles amb el compositor, projecte incompatible amb la sexualitat del músic i que es veia forçada d'abandonar. Aquest episodi va afectar durament Txaikovski. El 1891, va viatjar als Estats Units. Les seues obres, dirigides per ell mateix amb ocasió de la inauguració de la Sala novaiorquesa del Carnegie Hall, van recollir un veritable èxit. El 1892, es va estrenar el seu tercer ballet, El Trencanous, una de les seues més belles partitures, però no va trobar en un primer moment l'acollida que la bellesa de la música hauria pogut fer esperar. Caldrà que passen uns decennis per a que Trencanous obtinga finalment l'èxit que mereixia. Avui dia és un dels ballets més interpretats i més apreciats pel públic.
El 6 de novembre, nou dies després de l'estrena de la sisena Simfonia, "Patètica", obra en la que el compositor s'havia despullat emocionalment, Txaikovski va morir de còlera després d'haver begut aigua del riu Neva sense esterilitzar. No obstant recentment s'ha suggerit que arran de la sortida a llum pública de la relació que mantenia amb el nebot d'un noble rus, Txaikovski hauria estat empès al suïcidi. Sigui com sigui, Txaikovski va ser objecte d'uns funerals d'Estat als que van assistir prop de 8000 persones. Està soterrat al monestir Alexandre Nevski de Sant Petersburg.
L'obra de Txaikovski és una feliç síntesi de la tradició clàssica occidental i la música russa que contemporàniament al compositor van conrear Modest Mússorgski i el Grup dels Cinc. La seua música és reflex de la seua naturalesa hipersensible i turmentada.
La vida turmentada de Txaikovski inspirà a Ken Russell el film The music lovers (1970), editada en Espanyol com La Pasión de Vivir (1970).
edita Obres completes publicades
- Op. 1/1 Scherzo à la russe
- Op. 1/2 Impromptu en mi bemoll menor
- Op. 2 Souvenir de Hapsal
- Op. 3 El Voivoda
- Op. 4 Valse-caprice
- Op. 5 Romance
- Op. 6 Six Romances
- Op. 7 Valse-scherzo
- Op. 8 Capriccio
- Op. 9 Tres peces
- Op. 10 Dos peces
- Op. 11 Quartet de corda n° 1
- Op. 12 Snégourotchka (La donzella de la neu)
- Op. 13 Simfonia núm. 1 en sol menor Somnis d'hivern
- Op. 14 Vakula el ferrer - òpera
- Op. 15 Obertura solemne sobre l'Himne Nacional Danès
- Op. 16 Sis Romances
- Op. 17 Simfonia núm. 2 en do menor Petita Rússia
- Op. 18 La Tempesta
- Op. 19 Sis Peces
- Op. 20 El llac dels Cignes - ballet
- Op. 21 Sis peces sobre un únic tema
- Op. 22 Quartet de corda n° 2
- Op. 23 Concert per a piano n° 1 en si bemoll menor
- Op. 24 Eugeni Oneguin - òpera
- Op. 25 Sis Romances
- Op. 26 Sérénade mélancolique
- Op. 27 Six Romances et chansons
- Op. 28 Six Romances
- Op. 29 Simfonia núm. 3 en re major Polonaise
- Op. 30 Quartet de corda n° 3
- Op. 31 Marxa Eslava
- Op. 32 Francesca da Rimini
- Op. 33 Variacions sobre un tema rococó
- Op. 34 Valse-scherzo
- Op. 35 Concert per a violí en Re major
- Op. 36 Simfonia núm. 4 en Fa menor
- Op. 37 Grande Sonate
- Op. 37a Les Estacions
- Op. 38 Six Romances
- Op. 39 Album pour enfants
- Op. 40 Dotze Peces
- Op. 41 La Litúrgia de Sant Joan Crisòstom
- Op. 42 Souvenir d'un lieu cher
- Op. 43 Suite n° 1 en re menor
- Op. 44 Concert per a piano n° 2 en Sol major
- Op. 45 Capriccio Italià
- Op. 46 Sis Duos
- Op. 47 Set Romances
- Op. 48 Serenata de corda en Do major
- Op. 49 Obertura 1812, Ouverture solemne
- Op. 50 Trio amb piano en La menor
- Op. 51 Sis Peces
- Op. 52 Les Vespres
- Op. 53 Suite n° 2 en Do major
- Op. 54 Seize Chansons pour enfants
- Op. 55 Suite n° 3 en Sol major
- Op. 56 Concert Fantaisie
- Op. 57 Sis Romances
- Op. 58 Simfonia Manfred
- Op. 59 Doumka – Escena Rústica Russa en Do menor
- Op. 60 Dotze Romances
- Op. 61 Suite n° 4 en Sol major, Mozartiana
- Op. 62 Pezzo capriccioso
- Op. 63 Sis Romances
- Op. 64 Simfonia núm. 5 en Mi menor
- Op. 65 Six Chansons françaises
- Op. 66 La bella dorment - ballet
- Op. 67 Hamlet
- Op. 67a Hamlet
- Op. 68 La Dama de Piques - òpera
- Op. 69 Iolanta - òpera
- Op. 70 Souvenir de Florence
- Op. 71 Trencanous - ballet
- Op. 71a Trencanous - suite
- Op. 72 Divuit Peces
- Op. 73 Sis Romances
- Op. 74 Simfonia núm. 6 en Si menor Patètica
Obres publicades després de la mort del compositor:
- Op. 75 Concert per a piano n° 3 en mi bemoll major
- Op. 76 L'Orage
- Op. 77 Fatum
- Op. 78 El Voivoda
- Op. 79 Andante & Finale
- Op. 80 Sonata per a piano en Do sostingut menor
Obres sense número d'Opus
edita Obres principals
edita Ballets
- El llac dels Cignes, Op. 20 (1875-76)
- La bella dorment, Op. 66 (1888-89)
- El trencanous, Op. 71 (1891-92)
edita Simfonies
- Núm. 1 en Sol menor (Somnis d'Hivern), op. 13 (1866)
- Núm. 2 en Do menor (Petita Rússia), op. 17 (1872)
- Núm. 3 en Re major (Polonesa), op. 29 (1875) La única dividida en cinc moviments del compositor. És una de les menys interpretades i enregistrades, juntament amb les dues primeres.
- Núm. 4 en Fa menor, op. 36 (1877)
- Manfred, op. 58 (1885)
- Núm. 5 en Mi menor, op. 64 (1888)
- Núm. 6 en Si menor (Patètica), op. 74 (1893)
edita Obertures i altres obres per a orquestra
- L'Orage, op. 76 (1864)
- Obertura en Fa major (1865, rev. 1866)
- Obertura solemne sobre l'Himne Nacional Danès, op. 15 (1866, rev. 1892)
- Fatum, Op. 77 (1868)
- Obertura Fantasia Romeu i Julieta (1869, rev. 1870, 1880)
- La Tempesta, op. 18 (1873)
- Marxa Eslava, op. 31 (1876)
- Francesca da Rimini, op. 32 (1876)
- Capriccio Italià, op. 45 (1880)
- Serenata de corda, op. 48 (1880)
- Obertura 1812, op. 49 (1880)
- Hamlet, op. 67 (1888)
- El Voivoda, op. 78 (1890-91)
edita Concerts i peces concertants
- Concert per a piano n° 1 en Si bemoll menor, op. 23 (1874-75, rev. 1879 et 1889)
- Sérénade mélancolique, op. 26 (1875)
- Variacions sobre un tema rococó, op. 33 (1876), per a violoncel i orquestra
- Valse-Scherzo, op. 34 (1877)
- Concert per a violí en Re major, op. 35 (1878)
- Concert per a piano n° 2 en Sol major, op. 44 (1879-80)
- Concert fantaisie, op. 56 (1884)
- Pezzo Capriccioso, op. 62 (1887)
- Concert per a piano n° 3 en Mi bemoll major, op. 75 (1893)
- Andante & Finale, op. 79 (1893)
edita Suites
- No. 1 en Re menor, Op. 43 (1878-1879)
- No. 2 en Do major, Op. 53 (1883)
- No. 3 en Sol major, Op. 55 (1884)
- No. 4 en Sol major, "Mozartiana", Op. 61 (1887)
edita Música de cambra
- Quartet de corda en si bémol major (1865)
- Quartet de corda n° 1 en re major, op. 11 (1871)
- Quartet de corda n° 2 en fa major, op. 22 (1873-74)
- Quartet de corda n° 3 en mi bémol menor, op. 30 (1876)
- Souvenir d'un lieu cher, op. 42 (1878)
- Trio amb piano en La menor, op. 50 (1881-82)
- Souvenir de Florence, op. 70 (1890)
edita Peces per a piano
Txaikovski va escriure una centena de peces per a piano, la més cèlebre de les quals és « Les estacions ».
edita Música incidental
- Snégurotchka, op. 12 (1873)
edita Òpera
Txaikovski va compondre deu òperes entre les que destaquen Eugeni Oneguin i La Dama de Piques, que continuen brillant el el repertori líric actual. Les altres òperes, encara que menys (són ben poc representades fora de Rússia), són també interessants. Les més conegudes són :
- Eugene Onegin (1878)
- La Donzella d'Orleans (1878-79)
- Mazeppa (1881-83)
- La dama de piques, op. 68 (1890)
- Iolanta op. 69 (1891).
edita Bibliografia
- (francès) André Lischke: Piotr Ilyitch Txaikovski, Fayard, 1993
- (francès) André Lischke: Txaikovski au miroir de ses écrits, Fayard, 1996
- (francès) Violaine Anger: Txaikovski, 1840-1893, Jean-Paul Gisserot, 1998
edita Enllaços externs
- (francès) musicologie.org Biorafia, iconografia, discografia, enllaços
- (anglès) Tchaikovsky research
